RESILIÈNCIA DEL CENTRE DAVANT DE LA PANDÈMIA
Davant la situació de crisi sanitària d’una dimensió impensable que estem experimentant i vivint a la pròpia pell, òbviament a ningú se li escapa que la fortalesa individual i col·lectiva forma part inequívoca del posicionament correcte a l’hora de veure l’ampolla mig plena. En tots els ordres de la vida els conflictes existencials o vitals ens posen en una situació límit de màxima exigència, superada en funció d’aquestes fortaleses personal i gràcies a la tasca complementària de gran valor del grup que ens acull o l’entorn que mostra la seva empatia, sensibilitat i solidaritat . Som éssers socials i com a tals ens hem de comportar davant els conflictes. Un problema comú l’hem de superar entre tots sumant esforços individuals i col·lectius.
Els centres
escolars hem viscut una prova de foc, del tot imprevisible abans del 13 de març
de 2020. Mai s’havien tancat les escoles per raons sanitàries durant 3 mesos i
mig. Mai havíem fet una intervenció educativa continuada a través de mitjans
telemàtics. Mai havíem tingut tantes incerteses i interrogants sobre el present
i el futur immediat, o sobre el desenllaç i la tornada a la normalitat en les
nostres vides.
Els equips docents
hem hagut de fer un sobreesforç d’improvisació i creativitat en un escenari
desconegut. Hem intentat adaptar-nos a les situacions noves i sovint contínuament
canviants mostrant el nostre segell com a entitat educativa. El repte ha estat immens
i, en ocasions, hem sentit autèntic vertigen, però des del CEE Sants Innocents
i la Fundació OSAS sempre ens hem caracteritzat per intentar ser pioners i capdavanters
en moltes propostes pedagògiques i molts projectes educatius manifestant un atreviment
inqüestionable que ho ha fet possible des d’una voluntat de lideratge forta i
una capacitat d’emprenedoria fora de tot dubte. Des del CEE Sants Innocents ens
podem sentir orgullosos d’aquests signes d’identitat que ens han permès assumir
reptes importants al llarg de la nostra trajectòria professional. Sabem que és
un enfocament que requereix l’esforç de tots, cadascú en el seu àmbit, que ens
obliga a fer permanentment un treball multidisciplinari de coordinació pròpia i,
fins i tot, externa considerant la rellevància dels serveis exteriors que
atenen també els alumnes del centre.
De l’equip de professionals que formem part del projecte educatiu del CEE Sants Innocents voldríem destacar satisfactòriament el tarannà que ens caracteritza des de fa un grapat d’anys i que contribueix a construir un denominador comú d’equip que caldria posar en valor. Estem parlant d’alguns trets molt important per mantenir i consolidar aquest esperit de positivisme i bones pràctiques que hem anat constatant al llarg del temps. Un equip amb l’empremta de l’empatia, la perseverança i, per què no, també la valentia ha afavorit un treball encomiable amb els alumnes i les famílies dins d’una intervenció coral i col·legiada com ho determina el treball en equip necessari per intentar abordar amb èxit totes les situacions que apareixen al centre.
Voldríem fer menció
especial als professionals d’administració i serveis per la seva flexibilitat i
empatia a l’hora d’adaptar-se a les necessitats del moment; sobretot pel que fa
al servei de cuina de l’escola que ha hagut d’assumir amb èxit tres torns de
menjador.
L’enfocament del
centre i dels professionals s’identifica amb el pensament positiu i les
expectatives realista, però raonablement atrevides apostant pels projectes
educatius i plantejaments pedagògics que provoquen un entorn educatiu cada cop
més satisfactori.
La tornada a
l’escola va plantejar molts interrogants: serà possible en aquestes condicions?
De quina manera? Incerteses, pors, dubtes... reaccions ben naturals davant
d’una reincorporació que havíem de repensar i dissenyar. Un cop més, es va posar
a prova la capacitat de transformació de l’escola i la capacitat d’adaptació
dels alumnes i les famílies. I podem dir... que la prova ha estat ben superada!
Mai hem negat que
la situació que ens va sobrevenir era, i és, molt difícil. Una situació per a la qual no teníem
experiència prèvia, cap guia, cap mapa que ens donés pistes de què podíem fer i
com ens hem podíem ensortir... Però a l’escola vam tenir clar des del primer
moment que ens tiraríem endavant. La situació seria dura i plena d’obstacles,
però la nostra resiliència ens va portar a ser capaços de transitar pel camí.
Aquesta actitud ha estat compartida per tot el claustre i creiem que s’ha encomanat
a l’alumnat i a les famílies. Veure la nostra capacitat de resoldre els
problemes, com vam trobar maneres de fer escola, de portar l’escola a les llars
i mantenir el contacte i l’atenció dels nens i joves... Pensem que va suposar
un estímul molt positiu i insuflador d’ànims per a les famílies i alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada